Marta Domingo, camperola guatemalenca, cull blat de moro a la seva parcel·la de la comunitat de La Lupita

(c) Pablo Tosco / Intermón Oxfam

Com pot ser que Guatemala, un país ric en recursos, tingui un dels pitjors índexs de desnutrició crònica infantil al món?
El problema de fons és l'accés a l'alimentació, i això té a veure amb la terra i també amb el salari mínim. Respecte a la terra, cal tenir en compte que un percentatge molt baix dels productors (8%) tenen la majoria de les terres productives. I un alt percentatge de petits productors (92%) amb prou feines tenen una porció molt petita. És el segon índex d'inequitat més gran d'Amèrica Llatina després del Brasil. I em referia al salari perquè el mínim a Guatemala és de 1.800 quetzals mensuals mentre que la cistella bàsica és de 2.500 quetzals mensuals. A sobre a Guatemala no es compleix en general el salari mínim en el cas dels treballadors agrícoles, així que cada vegada és més gran la bretxa i hi ha menys accés a l'alimentació.

Quines expectatives tenen amb el nou govern que es constituirà en breu?
Esperem que es pugui implementar la política nacional de desenvolupament rural integral (aprovada el 2009) perquè suposaria millorar l'accés a terra i el desenvolupament agrícola per als petits productors.
 
Per què no s'ha pogut implementar la política del 2009?
Perquè no té els recursos necessaris. I la llei tampoc estableix les fonts de finançament. Amb la campanya www.alimentemosguatemala.org volem que l'opinió pública s'uneixi a la nostra lluita perquè es doti de més recursos al Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Alimentació (MAGA), perquè hauria de complir un paper fonamental per a la implementació de aquesta llei. I només tenim fins al 30 de novembre, que és la data límit perquè s'aprovi el pressupost!

El 2007 el MAGA disposava de 1.400 milions de quetzals. Aquest any disposa de només 631.000.000. En 5 anys s'ha reduït el seu pressupost en 1.000 milions. No és possible que a Guatemala la meitat dels nens menors de 5 anys pateixin desnutrició crònica. Segons alguns experts, els primers 1.000 dies de vida són claus per als nens. Si no es combat la desnutrició, això és irreversible i ens esperen noves generacions no desenvolupades fisiològicament, un futur no gaire falaguer, i més si tenim en compte que els joves són el 60% de la població del país. D'aquí la importància d'estar sensibilitzant. No és un problema només de justícia social, sinó també de futur del país.

Els governs s'han defensat fins ara al·legant que tenen polítiques assistencialistes.
Sí, el govern actual, per exemple, dóna a unes 800.000 famílies les "bosses solidàries", que contenen elements bàsics -blat de moro, fesol, oli, arròs. Porten un control molt estricte de quines famílies reben l'ajut i se'ls pressiona i fins i tot se'ls amenaça, i sobretot aquest any electoral, perquè votin pel partit de torn, si volen rebre aquests beneficis. És evident que el govern actual ha fet una aposta per aquests programes, i ha abandonat realment el MAGA. I això que on va guanyar el govern actual és en el camp, i va dir que seria un govern de rostre maia, dirigit a desenvolupar l'àrea rural al país, però no ha estat així. La pobresa extrema és a l'àrea rural, i la pateixen sobretot les dones i les dones indígenes.

Com es podria aconseguir el finançament per implementar la política?
Definitivament s'ha d'aprovar una reforma fiscal. L'estructura fiscal al país és injusta, i recapta molt poc. Hi ha molta evasió, en el cas de l'IVA arriba al 40%. A més en el 2008 va arribar la crisi als EUA i a nosaltres també, que som molt dependents de l'economia americana, per la qual cosa van caure en picat els ingressos tributaris. D'altra banda el president electe ha afirmat que era ben important augmentar el pressupost del MAGA, doblar-lo fins als 1.800 milions de quetzals. El que cal garantir, si s'arriba a aprovar aquesta suma, és que es distribueixin bé els diners. Que la majoria d'aquests recursos vagin adreçats al desenvolupament rural, a la seguretat alimentària, al suport dels petits i petites productores.
 
La recent pujada global dels preus dels aliments, ha impactat de manera dramàtica als consumidors de Guatemala?
Sí, sí, definitivament. Els preus del blat de moro, del fesol i dels aliments han pujat bastant. El blat de moro ha arribat a valer 250 quetzals (per quintar) després d'estar al voltant de 80-90 quetzals. I el blat de moro és essencial per al país, per a la població rural. Aquests preus s'han mantingut a l'alça de forma sostinguda i impacten cada vegada més. Ha fet que la fam s'aguditzi. Per combatre la pujada de preus, el govern ha importat, però no ha donat suport a la producció nacional. Als 80 Guatemala era el graner de Centreamèrica. Cobria la demanda interna i a més exportava per a Centreamèrica. Llavors es va aprovar el tractat de lliure comerç amb EUA que va anar destruint la producció nacional. I ara hi ha una tendència creixent: més i més grans extensions de terra al país estan dedicades al cultiu de la canya, de la palma, que respon a interessos internacionals, perquè s'utilitzen per produir agrocombustibles. Això implica desplaçament, desallotjament de camperols, que es veuen en la necessitat de vendre les seves parcel·les. El problema de fons és el model de desenvolupament que es va imposar: exportador de matèria primera, i que respon a interessos internacionals i no nacionals.
 
Els recents moviments ciutadans del 15-M han impactat també a Guatemala?
El procés electoral que acabem de viure evidencia definitivament que cal aprofundir en la democràcia a Guatemala. Tenim una democràcia molt jove, del 85. Hem avançat molt poc en aquest temps, si bé és cert que hi ha hagut 7 processos electorals. Es veu que la població no ha sentit els beneficis de la democràcia. En la recent campanya electoral no hi va haver debats al voltant dels problemes fonamentals del país. Tot va girar al voltant del màrqueting polític: imatges, cançonetes i vingui entapissar el país amb propaganda, però sense missatges clars sobre què faran per atacar les causes estructurals de la pobresa i la fam. Vam analitzar els plans dels candidats i vam concloure que no es va aprofundir en la problemàtica i molt menys com anaven a solucionar-la ni amb quins recursos. El Latinobarómetro del 2010 va revelar que a Guatemala el 40% de la població rebutja la democràcia. I en època de crisi, sigui econòmica o social, el 45% dels habitants de Guatemala aposten per un govern militar. I això es materalitza amb el recent triomf del general Otto Pérez. Del que es va parlar durant la campanya va ser de la seguretat, de la violència, que Guatemala és un dels països més violents del món, juntament amb El Salvador i Hondures. Els grans problemes a Guatemala continuen, o fins i tot s'han aguditzat, com el racisme, l'exclusió, la inequitat i el patriarcat. És una problemàtica fonamental que no s'aborda, i es va posar d'evidència en el procés electoral.

Després del desenvolupament de la campanya online www.alimentemosguatemala.org i comptant ja amb un pressupost major al que s'esperava, ara la campanya CREIX se centrarà en monitorejar la despesa d'quest pressupost mitjançant exercicis d'auditoria social. L'any 2012 és clau per a la justícia alimentària a Guatemala.