Més del 50% dels productes de pastisseria, cosmètica, higiene personal i neteja que consumim porten oli de palma. La palma s’ha convertit en la principal font d’oli vegetal del planeta. Consumim una mitjana de 10 kg l’any per persona. Això no hauria de ser un problema. La qüestió és que en països com Guatemala les terres que podrien alimentar a la població s’estan destinant a l’exportació o la producció d’agrocombustibles. És a dir, s’estan substituint els cultius d’aliments per productes com la palma, la canya de sucre o la soja. La compra de terres és un negoci rendible per uns pocs que va en detriment de la seguretat alimentària del país

L’acaparament no només suposa la compra massiva de terres que es podrien destinar a donar de menjar a la població, sinó que també desplaça als petits agricultors que produeixen aliments bàsics per a la comunitat. La canya de sucre, la palma o la soja per exportar pugen de preu i desplacen els cultius tradicionals, com el blat de moro o el frijol, dels que depèn bona part de la població per sobreviure. Aquests productes comencen a escassejar i cada vegada són menys rentables. L’actual onada d’acords per produir aliments i agrocombustibles per mercats internacionals no és diferent a anteriors lluites per la terra. El que és diferent és l’escala i la velocitat amb què s’està produint.

Per què aquesta ‘carrera per la terra’ ara?

• La recent crisi de preus ha empès a inversors i governs a dirigir la seva mirada cap a l’agricultura (compra de terres) després de dècades d’abandonament.
• El conreu de productes agrícoles no alimentaris està en expansió: tèxtils, fusta i paper, i altres productes més moderns com agrocombustibles.

Mil milions de persones passen fam. Malgrat això, al planeta hi ha menjar suficient per tothom. Com es menja això? CREIX és una campanya internacional amb la què volem aconseguir justícia alimentària. L’augment del preu dels aliments, el canvi climàtic i l’acaparament de terres són alguns dels factors que mantenen un sistema d’alimentació mundial injust i insostenible. Fins fa un parell d’anys, estàvem aconseguint avenços reals: el nombre de persones afamades al món minvava, a poc a poc però a un ritme constant. Ara, aquests avenços s’han invertit i la xifra ha arribat als mil milions, una cosa mai vista. Si no s’emprenen accions urgents, aquesta xifra no deixarà d’augmentar, malbaratant la vida de milions de persones, minant el creixement econòmic de països de tot el món, i augmentant la inestabilitat internacional.