Especiales
info@IntermonOxfam.org | 902 330 331 | 933 780 165
Robin Hood: que no paguin els de sempre...
La Taxa Robin Hood: un dels pocs avenços del G20. La proposta es va obrir camí a la Cimera de Cannes, juntament amb la necessitat de què els fons recaptats es destinin al desenvolupament.
Els mesos de campanya internacional han donat fruit. França, Alemanya i Espanya han estat els principals promotors de la taxa, unint forces amb altres països com Argentina, Brasil, Corea del Sud, Etiòpia i Sud-àfrica. Però a més, la Unió Europea ha inclòs en la seva agenda una proposta per aplicar una taxa a les transaccions financeres europees, sense esperar el consens globa. Cadascun dels estats membres han de ratificar la proposta i decidir quina cobertura geogràfica tindrà.
(c) Oxfam France
Què ha passat?
 |
La cimera de Robin En la Cimera del G20, marcada per la crisi grega, la taxa Robin Hood va aconseguir fer un forat a l’agenda internacional i va aconseguir el suport de nous països. Ara és el torn de Mèxic, nou amfitrió del G20, i de la Unió Europea, que inicia el seu propi procés per aplicar la taxa. Llegeix a El País el blog de Susana Ruiz, la nostra portaveu de la campanya, comentant els resultats de la cimera de Cannes.
|
||||
 |
Mig milió de proscrits Els avenços aconseguits han suposat una fita per centenars de milers de persones de tot el món. En poc més de dos anys, una idea que semblava utòpica quan vam sortir al carrer per prmiera vegada, s’ha fet fort a l’agenda internacional. Mig milió de persones de tot el món (45.000 a Espanya) han signat perquè els líders polítics apliquin una taxa de transaccions financeres destinada al desenvolupament. Les signatures les va entregar l’heroi de Sherwood en persona a La Moncloa, i també al president de torn del G20, Nicolas Sarkozy, a França. |
||||
 |
L’hora dels líders mundials Pocs dies abans del començament de la Cimera en Cannes, vam sortir al carrer perquè els ‘capgrossos’ del G20 donessin el seu suport a la taxa Robin Hood. Vols veure més fotos? |
||||
 |
La ministra a Sherwood Durant tota la campanya, centenars d’activistes es van mobilitzar a les principals ciutats del món per donar suport a una taxa per al desenvolupament. A Espanya, entre el 14 i el 17 d’octubre vam sortir als carrers de 22 ciutats espanyoles per demanar a la ministra d’Economia, Elena Salgado, el seu suport a la Taxa Robin Hood a Europa i al G20. Mira el vídeo Informació i fotos de les accions a tot el món |
||||
 |
Robin Hood ets tu Una petita taxa del 0,05% sobre les transaccions financeres podria estar a punt de canviar les coses. Els bancs estan pressionant per protegir els seus interessos. Per això, si vols seguir participant pots ser protagonista d’aquest vídeo. Perquè, com mig milió de persones de tot el món, tu també ets Robin Hood. Participa-hi |
||||
|
|||||
Taxa Robin Hood
Els governs estan retallant la despesa social escudant-se en la crisi econòmica. No obstant això, hi ha altres formes de lluitar contra la crisi, que evitin agreujar la situació de les persones que més estan patint i que facin pagar als que han creat aquesta situació.
Quina és la nostra proposta? Que s'apliqui un impost del 0,05% a les transaccions financeres internacionals. Aquesta taxa permetria recaptar 300.000 milions d'euros anuals addicionals per combatre la pobresa, aquí i arreu del món. Robin Hood, el justicier llegendari, la recolzaria sense dubtar-ho.
La Taxa Robin Hood és una mesura viable perquè la crisi econòmica no la paguin els de sempre.
En quin moment estem? Avenços polítics
Ara mateix, és difícil que es pugui aconseguir un consens global entre tots els països del G20. Alguns països com Canadà, menys castigats per la crisi, rebutgen aquest tipus de mesures perquè les consideren un fre al creixement i la competitivitat. Altres, com Estats Units, s’oposen rotundament. Malgrat això, altre països del G20 (Xina, Corea del Sud, Brasil, India...) ja estan aplicant algun tipus de taxa sobre les transaccions financeres. La més reconeguda és la Stamp Duty, que aplica el Regne Unit i que no ha canviat el paper de primera plaça borsària de la City de Londres.
Tenim els ulls posats sobre el G20 perquè podria ser el gran moment polític en que s’aprovés la Taxa, tot i que ara mateix el punt clau està en la UE. El passat juny la Comissió Europea va fer un pas històric quan va proposar la Taxa Robin Hood com a font de finançament per al pressupost 2014-2020. Aquest anunci va coincidir amb les dades del darrer eurobaròmetre, segons el qual el 61% de la població europea està a favor d’aprovar una taxa sobre les transaccions financeres internacionals. Prèviament, al març, el Parlament Europeu havia publicat un informe que recomanava l’aplicació de la Taxa de Transaccions Financeres per lluitar contra la pobresa i els efectes del canvi climàtic.
És fonamental recordar en tot moment que els recursos aconseguits amb la Taxa s’haurien de destinar a lluitar contra les desigualtats, la pobresa i els efectes del canvi climàtic.
Més de 1.000 economistes d’arreu del món han mostrat també el seu suport a la Taxa, igual que centenars de parlamentaris i organitzacions socials.
Què proposem?
Que la comunitat internacional assumeixi mesures que facin pagar als responsables de la crisi. Hi ha alternatives que no posarien en perill la despesa pública i que permetrien recaptar diners suficients per combatre la pobresa. La Taxa Robin Hood gravaria amb només un 0,05% les transaccions financeres internacionals, és a dir, faria pagar als especuladors d?alt risc, que es lucren ?jugant? amb el capital i que tenen una gran responsabilitat sobre l?actual crisi mundial.
Per què la Taxa Robin Hood?
El volum de les operacions financeres representa actualment 70 vegades el PIB mundial i al voltant del 80% de les transaccions financeres se centren en operacions de molt curt termini i alt risc. Es tracta, principalment, d?operacions especulatives, que fins i tot l? FMI ha titllat de risc per l?estabilitat econòmica global.
Què significaria a Espanya?
A Espanya l?aplicació d?aquesta taxa permetria recaptar fins a 6.300 milions d?euros anuals, ?per cobrir les despeses de la crisi financera o per finançar béns públics globals?, segons els càlculs realitzats per la Fundació Ideas en el seu informe ?Impostos per frenar l?especulació financera?, publicat el maig de 2010 amb economistes com el premi Nobel Joseph Stiglitz.
Documents relacionats
