Rebre més informació
El comerç tradicional poques vegades defensa els criteris del comerç just, i gairebé sempre accentua les diferències entre els països rics i pobres. Aquesta situació pot canviar-se a través del comerç just, una eina de cooperació per col·laborar en l'eradicació de la pobresa als països en desenvolupament i ajudar a les poblacions empobrides a sortir de la seva dependència i explotació.
Les organitzacions de comerç just es constitueixen en un sistema comercial alternatiu que ofereix als productors accés directe als mercats del Nord i unes condicions laborals i comercials justes i igualitàries, que els asseguri un mitjà de vida sostenible.
Els sous que reben els treballadors del Sud els condemnen a ser esclaus de la pobresa
Uns 100 milions de persones viuen del cafè. La majoria són jornalers o petits camperols que conreen les seves parcel·les. Quan cauen els preus del cafè, els petits propietaris han d'augmentar l'àrea dedicada a aquest conreu en detriment dels productes per l'autoconsum. Els jornalers han de caminar diversos quilòmetres per arribar fins a les plantacions i carregar els sacs de cafè de tornada.
Els nens i les nenes treballen com a adults en molts països del Sud
Els jornalers són ajudats pels seus fills per augmentar així els ingressos. Les situacions d'extrema pobresa que viuen les famílies els forcen a fer-ho. Sense una escola que els faciliti un futur millor, treballen masses hores i viuen en condicions insalubres i exposats a malalties. A més, cobren menys per la seva feina i pateixen trastorns que els afecten física i psíquicament.
És habitual que la dona cobri un salari inferior per realitzar la mateixa feina que un home
Des del bressol fins a la tomba, les dones estan sistemàticament discriminades en l'àmbit social i econòmic. Això suposa menys possibilitats de tenir una feina segura, ingressos propis, formació i per tant prendre decisions sobre el seu propi futur. El 70% dels que viuen en la pobresa absoluta són dones i hi ha un abisme entre la retribució que les dones reben i el paper que desenvolupen a la societat.
La sobreexplotació dels recursos naturals compromet el desenvolupament dels països del Sud
En els últims anys s'ha intensificat l'ús de pesticides i fertilitzants a les plantacions. S'estima que als països del Tercer Món s'utilitzen sense control unes 400.000 tones anuals de pesticides, molts d'ells prohibits als països del Nord. Encara que a curt plaç el·liminen les plagues, aquests productes afecten la pell i les vies respiratòries, i provoquen la degradació dels sòls i la contaminació del medi ambient, amb la conseqüent recessió dels conreus. Una producció de café sense productes químics suposaria un estalvi d'entre 60 i 120 euros per any i hectàrea, tot i que la productivitat de les terres també seria menor.
L'absència de drets laborals dificulta l'obtenció d'unes condicions de vida i treball més dignes
En molts països de Sudamèrica i Àfrica, els capatassos van armats; els temporers s'amunteguen en allotjaments precaris; no hi ha cap cobertura sanitària per prevenir malalties o accidents; les lleis no permeten l'associació o sindicació i, si la permeten, els sicaris s'encarreguen de perseguir els activistes...