Creu que la seva història juga un paper fonamental perquè les persones a l’Europa puguin conèixer la realitat d'altres cultures?
Espero que així sigui. M'encantaria que la gent a tot el món, no únicament els europeus, poguessin aprendre alguna cosa del meu llibre i que el trobin interessant i útil. Vull que la gent escolti la meva veu, encara que la història és dura, també és educativa.

En un passatge del llibre va dir que potser molta gent no estaria interessada en la seva història. Per què ho creia així?
Realment creia que existeixen històries semblants a la meva que fàcilment pots trobar a Internet, a la televisió, revistes i diaris dia rere dia. Per tant, pensava que ningú estaria interessat a llegir el meu relat ja que no trobava grans diferències respecte  d’altres històries.  Pero ara, considero que té alguna cosa especial. Espero ser un exemple per a moltes dones.

El passat any va visitar el seu païs acompanyada de la periodista Susan, Mclelland per recopilar informació sobre la seva història. Li va resultar dolorós tornar-hi?
No, en absolut em va resultar incòmode. Em sentia feliç, i més pel fet d'estar a la meva terra. Certs records del passat van tornar a mi. Tot i que va resultar molt positiu tenir l'oportunitat de tornar. 

Quin tipus de projectes li agradaria emprendre en el futur?
Espero tornar a Sierra Leone per seguir treballant a la fundació i poder ajudar a dones i nens discapacitats. També voldria evitar que molts nens visquin al carrer, mendicant contínuament. Es tracta que puguin desenvolupar les seves aptituds en un futur proper, donar-los l'oportunitat que aconsegueixin tenir una vida pròpia.

M'agradaria desenvolupar algun projecte relacionat amb l'educació, de manera que molts nens i dones tinguin l'oportunitat d'anar a l'escola. Considero que és molt important. L'agricultura és també fonamental ja que molta gent a l'Àfrica viu d'ella. Vull que la gent disposi dels seus propis recursos per conrear diversos productes, confeccionar les seves peces de vestir i que puguin ser autosuficients.

Què va sentir la primera vegada que va arribar al Canadà? Quin és el seu primer record?
Pensava contínuament a tornar a la meva terra. Trobava molt a faltar a la meva família i als meus amics. Va ser realment dur. Vaig observar grans diferències al Canadà. Els canadencs tenen moltes més oportunitats. En canvi, a Sierra Leone no passa el mateix.  És un país molt gran. Em va cridar l'atenció els edificis, la forma en què la gent parlava. També recordo els grans aeroports, el fred i la neu. Vaig haver d'aprendre l'anglès. Vaig anar a l'escola per primera vegada en la meva vida.

Arantxa Murillo / Intermón Oxfam 
Decembre 2009